dimecres, 19 de novembre de 2014

18 novembre 2014

L´Eric com per art de màgia caminava cap a la seva mare, solet, sense agafar-se enlloc... xino xano, passet a passet... 

Així van creixent els nostres infants, a passes de formiga a passes d´elefant... i és que passa el temps tan i tan depressa, fa no res, alguns d´aquests infants que ara comencen a caminar tots sols, eren nadons de pocs mesos que només tenien ulls i braços per la seva mare, ara.. sense perdre de vista a la seva mare, ja volen caminar sols, volar amb els altres companys per experimentar el seu entorn, el seu gran món!!!

Aquesta tarda La Lluna ha aixoplugat a diverses famílies que anàvem amb ganes de jugar, xerrar, experimentar, riure, plorar, .... en definitiva: de compartir!!! A més, avui han vingut famílies noves que esperem hagin gaudit de les tardes a La Lluna, tal i com ho fem tots nosaltres setmana rere setmana,.....

Hem jugat amb globus, serpentines i després els més agozarats han ficat mans a la pintura per tal d´experimentar amb aquesta fresca textura, de pintar amb les mans o amb pinyes de la tardor.... Alguns dels infants mirava atentament la pintura, rumiant si ara ficar un dit o, potser dos màxim per no embrutar-se massa :-):-)!!!

Colors en forma de globus volant pels aires, de serpentines ziga zagues i de dibuixos fets amb el més gran dels arts: la inocència dels infants; imaginació i fantasia pura!!!










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada