Els infants encara tenen aquella capacitat innata que tots tenim i, que malauradament a mida que ens anem fent grans mica a mica anem perdent: IMAGINAR!!!
Els més petits tenen aquell tarannà amable, innocent, picaresc, sorprenent.... MAGNÍFIC!!!
És genial passar estones amb ells, compartint joc, cançons o rialles i, una veritable delícia explicar-lis un conte!!!
Aquest matí he pogut gaudir fent allò que tant m´agrada i, sobretot, he viscut cada moment del conte.... veient les carones dels més petits.... TOT UN PLAER!!
Mai dic a l´inic d´un conte: orelles ben obertes, ulls grans com melons, cul a terra ni silenci....
Perquè?? Doncs perquè crec que cada infant té el seu ritme i, no a tots els infants (tot i estar en un espai on s´expliqui un conte) els hi ve de gust escoltar un conte en aquell moment o, potser si que els hi ve de gust però ho volen fer estirats, dempeus o amb els ulls tancats.... Cada infant és únic!!!
No dic que sigui ni millor ni pitjor dir aquestes paraules o no fer-ho a l´inici d´un conte (s´ha dit tota la vida ;-)), però a mi em sembla com si els condicionèssim ja desde el principi, fent-lis saber que esperem algo en concret d´ells.... I si un conte ha de donar pas a la imaginació... deixem que els nostres petits imaginin com vulguin!!!
La llibreria Desvan del Lector organitza Conta Contes mensualment, bé al Mercat o a la mateixa Llibreria i, La Lluna aquesta vegada s´ha volgut afegir!!!
Vanessa, mare del Nil (El Meu Baldufeta. Gestar, néixer i créixer)
