9 desembre 2014. CELEBREM ELS 2 ANYS DE LA LLUNA!!!!

Hem fet dos anys. La lluna ha fet 2 anys!! Aquells qui mantenen viva la Lluna ja fa dos anys que van i venen, que marxen però no és per sempre, que ens troben i es queden durant un temps.

Perquè la Lluna està viva i a mesura que creix també canvia. Mai és la mateixa, perquè tots canviem i ella amb nosaltres també.

Avui escric de manera personal, com a Noèlia, com a mare del Miquel. Ell és un dels petits que ha après a caminar, a parlar, a menjar amb la Lluna. És un dels infants que ha plorat, que ha rigut, que ha caigut i s'ha aixecat al pati de la Lluna. Que ha gaudit dels contes, dels dies de pluja, de la farina volant per la sala, de les tardes de disfresses, d'anar amunt i avall amb la seva mare per arribar a un lloc màgic. Un lloc on el temps es para i només existim nosaltres i aquells que ens acompanyen. Un lloc on podem ser, on continuem aprenent a ser. Perquè les famílies que formen la Lluna ens nodreixen amb les seves experiències, els seus records, els seus somnis. I entre tots, de mica en mica, els fem créixer.

A la Lluna pots venir i passar l'estona, gaudir dels jocs i de les converses. Però també pots venir i ser la Lluna. Pots transformar-la, fer-la teva, nostra i de tots al mateix temps. Perquè entre tots i totes creem i entre tots i totes ho fem possible.

Avui la Vanessa, la mare del Nil, ha llegit un escrit amb el qual no he pogut evitar plorar. Plorar d'alegria, d'emoció, de tristesa...tot alhora? Sí, tot alhora. Perquè tenim un munt de sentiments i tots els hem de deixar sortir.

Ha estat una tarda de retrobaments, de noves famílies, de visites que també ens han fet plorar d'emoció. Hem guarnit la sala, preparat un pastís boníssim (que ha sortit volant a l'últim moment, eh Miquel?), ha sortit confeti i caramels volant, hem ballat, hem plorat i rigut altra vegada (i que no falti!) i hem obert regals. Regals que podreu trobar al nostre espai, al vostre espai.

Moltes gràcies per ser-hi!!

Moltes gràcies famílies!!